D’escletxes, ponts i responsabilitats

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 5 de desembre del 2015)             

La gent “normal”, vull dir el ciutadà corrent (espanyol, “bien sûr”), es fa creus de que els representants polítics dels catalans segueixin entossudint-se en tirar endavant l´anomenat “procés”, i responsabilitza principalment Artur Mas.

Però el senyor Mas només és un dels representants de la política catalana. El representant principal i president polític de TOTS ELS ESPANYOLS (inclosos els catalans) és el senyor Rajoy, al que podem considerar, doncs, responsable principal (evidentment no únic) de la situació catalana, i de la relació de Catalunya amb l’Estat espanyol. El partit del govern, quan parla d’economia, esgrimeix que la situació macroeconòmica d’Espanya ha millorat molt en aquesta legislatura: “penseu com estàvem abans i com estem ara”. Bé, fem un paral·lelisme amb la política territorial, especialment amb “l’affaire” Catalunya: “penseu com estàvem abans i com estem ara”. Però aquest partit no es considera gens ni mica responsable d’aquesta situació, li és aliena. Com sembla que li son aliens els successius fracassos electorals que ha obtingut i obtindrà a Catalunya, on ja és minoritari, situació única a Espanya. Cap problema, el que perd a Catalunya ho guanya a la resta de l’Estat, que és allò que l’importa. A més a més, el ciutadà corrent (inclosos els seus no votants), coincideix, encara que sigui parcialment, amb la seva opinió. I el forat segueix fent-se més gros.

Doncs això fa de Catalunya un territori polític totalment diferent a la resta. Us estranya que molts ciutadans catalans siguin aliens políticament a la resta? Són aquests majoritaris? No ho sabem, a Espanya no es consulten aquestes coses, perquè són anticonstitucionals, ergo antidemocràtiques…

Els que no volen responsabilitzar totalment als catalans, diuen que els culpables són els polítics, tots, els catalans i els espanyols; però, clar, als polítics els votem els ciutadans corrents, tant a Catalunya com a la resta.

Tenim un problema polític greu. O comencem a bastir ponts, i ara allego hi haurà eleccions, o recolzem l´immobilisme de les lleis, de les constitucions, dels partits i de les idees clares. O volem imposar-nos o volem dialogar de debò. L’escletxa es va fent més grossa. Qui sap si es podria trencar, i com es podria trencar?

Antoni Bengochea

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s