Temps de castanyes?

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 7 de novembre del 2015)

Festes i gastronomia van normalment de la mà. Si cada celebració té uns rituals i uns costums, molts d’ells se fan al voltant de la taula i amb los productes de l’època i de la zona. Així hòmens i dones s’ha organitzat durant segles al ritme de les estacions, en contacte bastant directe amb la terra productora.

A Tot Sants a la meua terra tocava fer panellets —almelda, sucre, ou i una mica de llimó—, lo dolç típic de la festa, acompanyat amb un bon moscatell o mistela. Diuen que a algunes cases també rostien a la cendra, lentament, moniatos i castanyes. Les almeldes s’havien acabat de collir; lo tubèrcul creixia als horts, a la vora de les pataques, una mica bast i blanc l’autòcton —ara més dolç, de color toronja—; i les castanyes, més excepcionals, venien d’alguna zona humida, que a la terra baixa i seca no hi ha boscos de castanyers. Fruits del temps, aportaven l’energia necessària per encarar l’estació freda i el record dels difunts.

Sense la tradició de fer “la castanyada”, tan comú a Catalunya, a les cases baix-aragoneses continuen fent-se panellets o els venen als forns. I eixos dies alguns mingen castanyes i moniatos, a la venda a les fruiteries. Pesen encara els costums ancestrals, tot i que fa calor: canvi climàtic que desplaça l’hivern al mes de desembre i posteriors. I malgrat la globalització, que anul·la els canvis estacionals i salta per damunt de les distàncies geogràfiques. No solament castanyes, pots comprar tomàtecs no importa quin dia de l’any: crescuts dins d’hivernacles arriben en camions a qualsevol supermercat, rois, llustrosos però sense gust. Pots minjar productes exòtics, no ja els plàtans canaris, acostumats a viatjar en barcos des de temps immemorials, o pinyes en almívar: també pinyes naturals, kiwis o papaies. L’excepcional es transforma en habitual. Omnipotència de l’home modern i els seus mitjans de comunicació per terra, mar i aire i per les ones telemàtiques. Alguns reivindiquen tornar als productes de proximitat: slow food, cuina de mercat, sabors autèntics.

María Dolores Gimeno

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s