De nacionalismes

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 31 d’octubre del 2015)

És ben cert que una de les accepcions del mot NACIONALISME és l´aspiració de un poble, regió o comunitat a formar i construir un estat. Però hi ha una altra accepció comunament aseptada i que també és certa: és l’afecció que els naturals o habitans d´un país o nació tenen envers ella. Aquest concepte coincideix amb el de patriotisme. Però convé aclarir que el patriotisme quan va més enllà del seu concepte bàsic i defensa una doctrina o una acció política esdevé NACIONALISME.

Els nacionalismes tenen tendències centrífugues i centrípetes. El nacionalisme català és centrífug envers l´estat espanyol, però també té l’aspiració centrípeta de formar els anomenats “Paísos Catalans”, integrats identitàriament pels territoris on es parla la llengua catalana. L’aspecte centrípet (integrador) del nacionalisme espanyol és evident i es pot constatar a la mateixa Constitució Espanyola: la unitat e indivisibilitat de la Nació Espanyola, nació que inclou diverses nacionalitats, diverses manifestacions culturals i diverses llengües. És un estat multinacional o al menys multicultural (no unificat per una llengua). Aquest nacionalisme es fa palès quan es parla políticament d’Espanya com si fos una persona, en frases com: “España ha superado la crisis, por lo que puede sentirse orgullosa”. Però el nacionalisme espanyol també té la variant romàntica i identitària, unificada per la llengua, que és el de HISPANIDAD (dia 12 d’octubre). I aquesta variant comporta connotacions nacionalistes de caire centrífug. Les cultures de llengua no espanyola (castellana) no formen part de la hispanidad, de la identitat nacional, són, doncs, alienes (estrangeres). I això es fa palès quan et diuen “hable español” (suposen que el que tu parles no és, doncs, espanyol) o no et reconeixen que a l’Aragó hi ha una part on es parla català, només perquè entenen que a una comunitat espanyola Asha de parlar una llengua espanyola.

En resum, segons el nacionalisme espanyol, els catalans són espanyols per dret i per obligació, però la llengua que els és pròpia no és espanyola.

Consell per a espanyols integradors: reconèixer la espanyolitat de la llengua catalana i, per tant, fer-la cooficial a tots els territoris on es parla (això ja ho diu la Constitució) i potenciar el seu coneixement per totes les comunitats de l’Estat.

Antoni Bengochea