Escena Humana… Virginia Woolf

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 17 d’octubre del 2015)

El Desvetllament d’una Papallona Nocturna és el títol amb el que han compilat diferents fragments de text de Virginia Woolf l’harmònic tàndem escènic format per l’actriu Anna Sabaté amb el director Eles Alavedra. La proposta escènica s’ha pogut veure per segona temporada a la Sala Àtrium de Barcelona fins l’onze d’octubre, en producció per la companyia Teatre del Far, conquerint a un públic amant de la paraula ben dita i admirador d’imatges evocadores i suggestives, fent absoluta justícia al més preciosista dels fets teatrals.

Efectivament, Anna Sabaté, amb un domini total de la comunicació i la interrelació que entre personatge i públic s’ha de poder donar, ens ofereix dins un artifici totalment natural, un text brillant, d’una autora brillant, igualment lluminosa la traducció al català que l’Eles Alavedra ha composat, talment un excels solo de violí, que captiva al seu auditori, fent-lo pensar que, realment, les fronteres entre interpretació, poesia, narrativa, assaig i pensament, només existeixen quan ens encabassem en erigir-les altes i infranquejables, ja que altrament, en un desplegament com el que aquest treball ens mostra, enderrocar les llindes d’entre gèneres, és només una fotesa per a prestidigitadors escènics d’aquesta alçada.

Hom sent en escoltar i mirar-se l’actriu que la pròpia Virginia és allà, parlant-nos en persona a tots nosaltres, compartint-nos inquietuds, interrogants, divertiments, parers, dubtes i neguits… Amb tot d’assumptes que dominaren la seva existència així com inquietaran la seva trajectòria, i que en destil·lar-los amb les seves lletres, ens llegava, per avui, un dels més preuats tous de cultura i experiència vital.

Tal i com en Alavedra indica, la veu de Virginia Woolf denota tot un caràcter, el d’algú que s’esforça a mantenir-se honesta en l’ofici d’escriptora i es qüestiona a ella mateixa sobre la responsabilitat que ha d’assumir respecte a posicionaments socials i polítics. I malgrat l’espectre del suïcidi envoltant ja per sempre més l’obra de tot autor que s’hi hagi abocat, el refinat humor amb el que s’accentua el verb de Virginia Woolf no ens deixa una guspira de dubte sobre la lucidesa social de la seva tan controvertida com paradoxal, escena humana.

Marta Momblant Ribas.