Internet i dialectologia de taverna

(Publicat a La Comarca el 9 d’octubre del 2015)

Fa un temps a Twitter una senienca preguntave a uns vilafranquins sobre els límits entre el i lo. Quin pobles diuen lo cavall, i quins diuen el cavall. L’article determinat mos definix com lo que som, és part de la nostra identitat.

Segur que molts de vatres quan hau visitat Barcelona tos hauran preguntat “què ets de Lleida?”. Perquè per a un barceloní, l’article lo és símbol de terra ferma. Si va una mica més despistat, detectarà que no convertixes les les o en u, ni les e en a, i et preguntarà si eres valencià. Però l’article lo és molt característic del lleidatà i el tortosí, i estrany al País Valencià.
Los mapes dialectals de l’any de la picassó, de quan Móssen Alcover va enquestar tot lo domini lingüístic, apuntaven que a algun punt del Matarranya dien lo, i que a algun punt dels Ports dien el. Però entremig, a esta terra de ningú, com se situen los límits? Des del Matarranya tenim detectat que a Pena-roja (Matarranya) l’article lo està ben viu, i a Herbers (Els Ports) no és comú. Serie un límit dialectal que, de forma inusual, coincidix en un límit administratiu. I les llengües poques vegades coincidixen en los límits polítics.
Com si es tractare d’una conversa d’uns setciències a les 3 del matí d’un divendres a una taverna, va començar l’intercanvi de tuits, missatges a Facebook, correus… per a delimitar la qüestió. Un gran descobriment d’una filòloga d’ascendència a Coratxà i criada a Herbers: als vídeos etnològics que hi ha a Internet se veu com la gent més gran d’Herbers conserve los al plural, i el al singular, als vídeos sobre l’Aplec dels Ports s’observe la vacil•lació entre los i els, i finalment la gent més jove se plegave al que natres coneixiem, l’ús només d’el/els.
Després, tirant dels mítics multireportatges de Canal 9 sobre les nevades als Ports, a Youtube trobàvem ben viu los a Castelldecabres. I aixina, la pressumpta coincidència entre el límit dialectal i el límit administratiu valencianomatarranyenc, no ere en realitat una coincidència.

De fet, s’observave com la cosa havie canviat entre els jóvens, i això forçave els canvis dialectals al límit administratiu. I aquí, segurament, hi ha tot un camp d’investigació sobre l’efecte de l’escola i la convergència cap al castellà o cap al valencià, dels models cultes de llengua, etc. Un tema fàcilment plantejable gràcies a la rapidesa i eficència dels debats de taverna i els recursos disponibles a Internet.

Natxo Sorolla

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s