Un plor

(Publicat a La Comarca el 14 d’agost de 2015)

Es veu que el plorar és lo recurs “ideat” per la naturalesa per a donar eixida a les emocions motivades tant per les alegries com per les penes. I així, en eixa dinàmica, els plors mos acompanyaran tota la vida com a fidels servidors.

És sabut que les criatures canten sovint la cançoneta de la perdiu. I plore el xiquet quan naix —«Ja el nàixer és un gran plor», diu Raimon. I eixe plor és rebut amb alegria, perquè és signe de vida. Contràriament, plorem amargament quan una persona estimada marxe d’este món.
Però a natres —i en eixe “natres” incloc no solament los hòmens de la meua generació sinó també els de les anteriors, des del principi dels temps— se mos va ensenyar que havíem de ser forts en tot moment i no plorar. I molt menys en públic. Suposo que tanta prevenció devie portar causa de la necessitat dels nostres ancestres d’evitar exterioritzar els sentiments per a no donar pistes de debilitat als rivals. Ara, a mi, que sóc de llàgrima fàcil, això d’anar contra les lleis naturals evitant mostrar una reacció tan primària, m’ha costat sempre molt. I és que s’ha de reconèixer que una bona plorada després d’un període de fortes emocions reconforte molt. I d’uns anys cap ací, tal com vaig avançant pel camí de la vida, encara em coste més retindre’m.
Recordo que vaig necessitar uns quants anys per a arribar a entendre el sentit d’aquell “qui bé et vol te farà plorar” que ma iaia Adoración de l’Hostal tenie sempre a punt per a servir-ho com a rader plat de les runades als néts.
I parlant de joies i d’afliccions, la gent gran d’aquells temps ja die, amb ironia, que a n’esta vall de llàgrimes que és la vida val més riure que plorar. Riure? Avui? Qué més voldríem! Ara, com sempre, la humanitat té motius més que sobrats per a plorar. I molt pocs per a riure. Recordem si no els milions i milions d’éssers humans desplaçats dels seus països per causa la fam, i també aquells refugiats per culpa de les guerres i dels abusos dels governants.

José Antonio Carrégalo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s