L’eixoreac

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 25 de juliol del 2015)

Hora de la migdiada al juliol, fa un sol que atalba. Les xiquetes entren corrent a casa i ho proclamen a crits en emoció: han vist un eixoreac estès al carrer. Animal nocturn, que passa els dies penjat boca avall dins de coves, últimament s’ha feit ben visible a hores i puestos impensables, lluny de l’obscuritat i les temperatures nocturnes que els són pròpies. Lo nom normatiu és “rata-pinyada”, però lo ric arxiu del diccionari Alcover-Moll dóna moltes variants dialectals, combinant nom (en masculí o femení) i adjectius diversos, i també inclou la del títol, única, de Maella. Rat penat, muricec o rata empanada són les formes en ús a la comarca del Matarranya, segons arreplega Miquel Blanc al seu excel·lent estudi La fauna del Matarranya. Vertebrats (Associació Cultural del Matarranya, 1999, p. 19-21), a on descriu les diferències entre un muricec de ferradura, un rat penat de musell agut, la rata empanada comuna i el muricec cogallarga, ben eloqüents en les respectives denominacions. Segons los mapes de distribució i les il·lustracions, les xiquetes van vere un dels dos raders, los més comuns. Recordo la por que a mi me fien a la seua edat, quan los sorprenia, tots cotos, dormint a les bodegues del castell abandonat, o quan eixien volant en grup, despertats pels sorolls humans.

Ninguna por han sentit cap de les dos. Han pensat en Batman, l’home-heroi en les qualitats de l’animal, que lluís al pit la figura esquemàtica d’este. De ser xiquets aficionats al futbol, haurien pensat en l’escut del València. Potser quan siguen grans, algun professor d’història los explicarà lo seu significat emblemàtic, associat als reis d’Aragó. De moment, han tingut una mini-classe de biologia de camp, primer que veïen en viu. I també de filologia: han deprés que murciélago se diu eixoreac, paraula exòtica d’etimologia desconeguda, que avui han sentit per primera volta.

Fa uns quants anys una colla va batear la seua penya de festes en eixe nom, “Eixoreac”, amostrant-me a mi la paraula. La fal·lera folklòrica per la nostra maltractada llengua mos assalta a voltes i fa rescats efímers.

 María Dolores Gimeno