Ángel Crespo, poeta a Calaceit

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 27 de juny del 2015)

Calaceit va retre un homenatge lo passat 13 de juny al poeta Àngel Crespo. Enguany fa vint anys que va ser enterrat allí, la vila a on anava a passar temporades, instal·lat a Barcelona després d’uns anys fora d’Espanya.

L’acte, presidit per l’alcalde, va reunir les intervencions de dos grans amics de Crespo, també poetes reconeguts: José Corredor Matheos i César Antonio Molina. Manxec com ell, lo primer va destacar la seua condició de viatger, que li va permetre apreciar cultures diferents i transvasar-les als seus poemes, però, al mateix temps, era un poeta molt enraïlat a la terra, una condició sine quan non per ser internacional. Molina, ex ministre de Cultura, va recordar lo fred matí de giner de 1995 en què l’amic va ser enterrat i va llegir els versos escrits per ell per al seu epitafi, entre ametllers i empelts centenaris; també va recordar la primera volta que el va acompanyar a la vila a buscar una casa gran —a la qual Crespo volia incorporar l’escut del rei portuguès don Sebastià—, a on poder descansar i ficar la seua biblioteca.

Poemes seus, llegits a continuació per una dotzena de poetes que l’havien tractat, van revelar la seua dimensió concitadora de diàlegs i amistats, de diferents edats i procedències. La viuda, Pilar Gómez Bedate, va agrair l’hospitalitat “prudent” dels calaceitans, que es van prendre un temps sospesant la parella abans de relacionar-s’hi; va recordar aquells anys com un temps feliç de retirada; i va agrair les atencions dels tots los ajuntaments anteriors amb l’obra del seu home. Com a confidència, va recordar un poema seu de 1985 escrit a Puerto Rico, que contenia la premonició d’un lloc llunyà al qual es vol escapar, a on hi ha una pedra aguardant per posar-li nom. Los pedrers locals la van buscar i van esculpir lo d’Àngel Crespo presidint la seua sepultura.

A l’antiua fundació Noesis d’altres poetes van continuar el recital. I l’endemà van fer una ofrena floral a la tomba del poeta, homenatjat pel “Parnàs actual de la poesia espanyola”, segons la viuda.

María Dolores Gimeno

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s