El Diví Claudio… més que mai

(Publicat al Diario de Teruel el disabte 13 de juny del 2015)

Així se l’anomenava quan era Mestre de Capella a San Marc de Venècia, càrrec vitalici que va mantindre des de 1613 fins la seva mort a 1643. Avui en dia al gran públic de la música clàssica a dures penes li sona el seu nom. Parlem de Claudio MONTEVERDI.

Contemporani de Lope de Vega i de Shakespeare (que era una mica més gran), el seu valor artístic és en música semblant al d’aquests dos monstres de la dramatúrgia. El gran director musical William Christie l’anomena el Shakespeare de la música. Va ser el millor compositor de música religiosa entre Palestrina i Bach i es pot considerar l’autèntic inventor de l’òpera.

Fa uns dies l’Associació aragonesa de la Òpera Miguel Fleta va organitzar un espectacle que es va representar al Teatro Principal de Saragossa amb l’original títol de “Il vigilante Dio” (amb referència a Cupido). Es tractava de una senzilla i molt acurada escenificació basada en temes amorosos de les òperes i d’algun madrigal de Monteverdi. Era la primera vegada que es feia al Principal un espectacle complet dedicat al mestre de Cremona. Amb nou músics, dos sopranos i una escenografia més mínima que minimalista, n’hi va haver prou per expressar i transmetre al públic uns sentiments tan substancials com autèntics i una intensitat emocional servida amb una exquisidesa que vorejava allò més sublim. “Il vigilante Dio” ens va fer transitar per la bellesa apol·línia i dionisíaca, la tendresa, el dolor, l’abandó, l’odi, l’erotisme, la falsedat o la plenitud.

I només es parlà d’amor. Òperes com l´Orfeo, Il ritorno d´Ulisse in patria o L’incoronazione di Poppea (aquesta és extraordinària) tracten musicalment molts més temes.

La sorpresa va ser majúscula i gran part de l’escèptic públic (que considerava al compositor semidesconegut i l’espectacle poc atractiu) va brindar una ovació de gala per a tots els entregats artistes: Los Músicos de su Alteza i el seu director Luis Antonio González, les sopranos Olalla Alemán i Eugenia Boix i el jove director escènic Rafael Villalobos. Enhorabona i gràcies a tots. Només va ser un tast, però amb un aroma i un sabor que ens apropà a la Divinitat.

Antoni Bengochea