Pèire Maurin

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 6 de juny del 2015)

És tradicional entre nosaltres de discriminar, i si pot ser eliminar, les nostres minories. Ho hem fet en el passat amb les minories jueves, musulmanes, càtares i protestants, i potser me’n deixo alguna, i a l’hora actual seguim fent-ho amb les minories lingüístiques, amb especial virulència amb la catalana. Les discriminacions passades són irreparables, les altres encara podríem tractar-les bé. De les primeres només podem fomentar-ne el record, una manera, per més simbòlica que siga, de retornar-los la dignitat que els arrabassàrem. En aquest sentit s’han celebrat els dies 25 i 26 d’abril, a iniciativa de Serret Llibres, Servitur, Gubiana i Arnes-Terra de Cruïlla, unes jornades en record de les nostres, i catalanes i valencianes, discriminades minories càtares i jueves, a Arnes, al Tossal dels Tres Reis i a Sant Miquel d’Espinalbar. El 25 hi hagué conferències i espectacles a Arnes, i el 26 un maridatge cultural i literari al Tossal i Sant Miquel, amb recital poètic entre llamps i trons i sol esplendorós, talment com ha de ser, pel poeta Carles Duarte i l’historiador Wilfried Beck. S’exaltà sobretot la figura d’en Pèire Maurin, de qui Beck n’ha escrit la biografia. Maurin fou el darrer càtar occità, pastor transhumant, refugiat a les nostres terres ebrenques i dels Ports, mantenint el contacte amb Occitània, fins que caigué en mans de la Inquisició. És personatge prou ben documentat, de la naixença a Montalhon el 1282 fins que és interrogat per la Inquisició a Carcassona el 1323, i se’ns mostra persona de gran dignitat i d’idees molt avançades al seu temps, de tan sagnants intoleràncies. N’ignorem la seua fi. A l’interrogatori inquisitorial declarà: Sóc i seré pastor. El meu destí és vagar per muntanyes i valls, tenir pertot arreu companys i amics que canvien […] I fer el bé a qualsevol home, sense preguntar-li en què creu. Un vertader bonhome càtar. A l’era de Sant Miquel els assistents signaren un manifest recordant la personalitat coherent, fascinant i il·luminadora d’en Maurin i la necessitat d’evocar-lo en una imatge perdurable en algun indret de les rutes càtares dels nostres territoris.

 Artur Quintana