Escena Humana… a través d’El Viatge d’Orfeu

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 25 d’abril del 2015)

D’Orfeu i de la seva simbologia mítica, el dramaturg Pablo Ley n’extreu un text per a l’escena musical ple de textures, ambients i colors, on poesia i ritme van de la mà per tal de consolidar el seu particular viatge al Teatre Gaudí de l’Eixample de Barcelona. En Josep Galindo n’és l’efectiu director d’escena. I quelcom més. És el conductor d’una proposta que té arrels de fa dies, ja que des d’Eòlia, escola de la que n’és responsable, dóna ple sentit el fet de formar professionals en un ofici, oferint-los, seguit, l’oportunitat de testar-se; en altres Escenes Humanes ja hem observat aquest propòsit i n’hem destacat l’efecte que ens causa, essent ara un bon moment per a recordar Els Pastorets que ens han ofert al Teatre Poliorama durant els dos darreres Nadals consecutius sota direcció d’en Paco Mir; propòsit laboral, a la vida real.

Un planter al que se li dóna sòl on germinar i… provar d’arrelar.

Sense fer tant de soroll, però amb moltes més nous, l’obvietat d’aquesta manera de fer es contraposa amb la corrent a l’us, d’anar generant fornades sense ocupar-se’n, desentenent-se’n, fins i tot, a l’hora de proporcionar un trist pam de terra on projectar-se.

InCordis és el nom que ha pres la companyia formada per nou joves intèrprets recent formats, tots amb belles i ben temperades veus, tots amb moltes ganes de trobar el seu lloc en els escenaris; i amb tot, aquesta fal·lera no sembla que hagi eclipsat la veritable essència del fet teatral, doncs, en la seva carta de presentació han sabut transmetre que l’acte d’explicar històries ha substituït l’impuls de lluir individualitats.

I, quallant l’objectiu, la creació d’aquest projecte s’ha dut a terme en complicitat amb El Taller de Músics aportant a l’escena de El Viatge d’Orfeu cinc magnífics instrumentistes amb la rica composició de Jorge de la Torre, consensuant d’aquesta manera un coixí harmònic o dissonant, sempre interessant, al servei de l’emoció i l’acció del fil argumental.

D’ofici parlàvem, del que en fa apologia el director del Gaudí, Ever Blanchet, en la seva declaració de principis a la Web d’aquest teatre de l’Eixample -un dels dos que dirigeix a la capital catalana- oferint-nos a l’article: El nostre concepte d’interès cultural dins la secció Qui som nosaltres? una reflexió global. Des del generador, -la societat mateixa i la conseqüent problemàtica dominant a cada època- passarà el tou a través de l’emissor primer, el dramaturg, qui el cedirà, en centrifugació, a tots els elements que precisa l’Art Escènica a través del domini i la pràctica dels seus instruments i mecanismes, per revertir de nou el propi contingut -transfigurat, emmirallat-, vers la nostra escena humana.

Quina manera més coherent, després d’aquest Viatge de la mà d’Orfeu, de tancar el cercle d’aquest singular procés col·lectiu.

Marta Momblant Ribas

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s