Nosaltres, ben mirat

(Publicada a La Comarca el 3 d’abril del 2015)

Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules, / ordenades, si voleu, amb altiva arquitectura / contra el vent i la llum, / contra els cataclismes, / en fi, contra els fenòmens externs / i les internes rutes angoixoses. / Ens nodrim de paraules / i, algunes vegades, habitem en elles… (Del poema “Nosaltres, ben mirat” d’en Miquel Martí i Pol).

Penso que a la primeria, ningú, ni tan sols los qui escrivim el “Viles i gents” apostàvem per una existència tan fructífera i prolongada. Però el cert és que amb la vintena feta seguim en la senda que originalment mos vam marcar.
Actualment, la nostra columna és la degana de les de La Comarca. Però això és anecdòtic i jo voldria incidir en dos qüestions que considero importants. La primera: que esta columna ha esdevengut, a llarg del temps, una excel•lent escola d’escriptors. El fet d’haver d’ajustar les nostres col•laboracions a una extensió prefixada ha segut determinant, atesa la necessitat de trobar sempre la paraula més justa i convenient. I la segona: que gairebé sense acatar-mo’n, el nombre de lectors interessats pel que diem, i també per com ho diem, ha anat augmentant constantment en paral•lel amb la comprensió lectora. En este aspecte podria explicar moltes anècdotes, però recordo amb particular afecte, la d’aquella nit, fa temps, durant una cena al poliesportiu de Pena-roja, quan una jove es va adreçar als membres del “Viles i gents” presents i mos va dir: “Vostés no em coneixen a mi, però jo a vostés los conec molt bé, perquè els llixco cada setmana”.
Certament ha estat un llarg recorregut per a una columna amb unes característiques tan particulars. Una columna a través de la qual ham pogut expressar lliurement les nostres inquietuds i les nostres reivindicacions, sense cap altra limitació que la imposada pel respecte i pel sentit comú. Tot i que, com és sabut, en moltes ocasions mos ha tocat navegar (en paraules del poeta) “contra el vent i la llum”. I, malauradament, al dia d’avui encara mos toque. És precisament per eixos afanys que el “Viles i gents”, és ara més necessari que mai.

J. A. Carrégalo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s