Escena Humana… a La Vilella Teatre

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 14 de març del 2015)

En Jordi Pérez i Soldevila és un dels nous homes de teatre complerts que habiten avui l’escena de casa nostra. Director de la sala de teatre La Vilella del Poble Sec de Barcelona, és dramaturg, director i actor, i cap de colla de la companyia La Sargantana que es va fundar l’any 2003, amb l’objectiu d’oferir un teatre basat en el treball de l’actor i en la unió de l’art teatral al món en què vivim, creant un espai de vivència, reflexió i comunió amb el públic.

Un teatre on el públic surti commòs i tocat pel que acaba de veure. Com a objectiu principal, mantenen la idea de procés de recerca en els seus muntatges, amb l’ànim d’oferir un teatre que agafi el públic per les entranyes.

Les paraules d’aquest dramaturg de les nostres lletres, denoten en els seus textos, amor per la llengua, gust per la poètica, deferència pel ritme teatral…

I a La Plana, el nou text que el prolífic Jordi Pérez acaba d’estrenar a la seva seu, la qüestió que planteja és prou eloqüent per ella mateixa: “Fins a quin punt estem preparats per a poder imaginar un nou sistema polític, social o econòmic?”

Els actors que formen La Sargantana des del propi Jordi Pérez amb Carla Vallès, Saoro Ferre, Laura Yarza, Carlos Briones, Carles Garcia-Llidó i Manu Gómez, amb els que ja es traspua la complicitat de les companyies que es gesten amb l’ànim de créixer amb distintiu escènic i idiosincràtic, rebel·len, en aquest nou espectacle també, la cohesió d’una aposta per un teatre social, un teatre que surt al carrer per a buscar que és el que hi ha de més inquietant i angoixant per la gent d’a peu, per la gent d’avui, per l’època contant i sonant, i hi torna a entrar per a elaborar en màgic procés de transformació un fet teatral que ha de servir-nos en safata la tant preuada i imprescindible funció d’espill humà.

Altrament, al si d’aquest curull d’intèrprets, també de veritables intèrprets de la realitat que els envolta tot complint amb la seva funció social genèrica, l’aposta els porta a anar més enllà encara, i en aquests moments, ja estan gestant una nova proposta recent batejada Km 0, un Festival de Creació en Col·lectiu, una proposta que vol nodrir-se de l’activitat de les companyies que sobretot a casa nostra ja van emprar aquest mètode durant dècades, esdevenint les companyies que d’ençà la democràcia han acabat caracteritzant el teatre a Catalunya, i que avui, quan la realitat multitudinària de la nostra societat ens ha d’anar allunyant cada cop més de l’exclusivitat de les individualitats per anar tombant cap a una ideologia de sumands d’individus -també d’idees, d’energies, d’accions-, paga, doncs, la pena, aturar-se i mirar-se d’a prop, aquesta nova escena humana.

 Marta Momblant

Anuncis