Joan Veny i la defensa de la variació lingüística

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 28 de febrer del 2015)

Dijous 19 de febrer Joan Veny, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona, romanista, reconegut especialista en dialectologia i geografia lingüística catalanes, va presentar a Tarragona les Aportacions a l’estudi de la filologia i la lingüística catalanes (Diputació de Tarragona/Abadia de Montserrat), un recull de les principals publicacions de Joan Martí, ex alumne seu.

Lo Dr. Veny fa de la presentació una xerrada agradable, que combina l’exposició argumentada dels continguts amb les anècdotes personals, filòleg rigorós, bon mestre i entusiasta del saber. I també una lliçó, que articula a partir d’una doble metàfora del lingüista, que, segons ell, ha de ser missioner i teòleg. Com a missioner ha de recórrer el territori, anar allà on es parla, perquè cal reconèixer el valor de la variació lingüística. De xicotet ell la va constatar entre el seu Campos natal i Llucmajor, la vila de la seua mare a la mateixa comarca mallorquina. Després l’ha consignat en la “missió” del treball de camp, seguint les passes d’altres missioners com Alcover, Coromines o Francesc de Borja Moll, de la qual s’ha derivat lo Nou atles lingüístic del domini català. Pompeu Fabra, en canvi, va ser més teòleg que missioner, centrat en la parla barcelonina i una mica més sensible a la variació ja a l’exili francès al Rosselló. Però cal ser també teòleg per a fer la interpretació lingüística —afirma—, i així ho ha plantejat en funció de la semàntica, la fonètica, la motivació… al seu Petit atles lingüístic del domini català.

A la perifèria la diversitat és més gran, diu ell. I per això és bella, deduisco jo. Ho ha transmès als seus alumnes, unes 50 fornades de filòlegs —recorda el Dr. Artur Quintana al pròxim número de la revista Temps de Franja—, alguns d’ells destacats estudiosos del català a l’Aragó, com Ramon Sistac en los parlars ribagorçans i Pere Navarro en los del Matarranya. Joan Veny, Premi d’Honor les Lletres Catalanes 2015, encarna la figura del savi, gran perquè és humil, entusiasmat per l’estudi i la dignitat de la seua llengua.

 María Dolores Gimeno