Quo vadis ensenyament públic

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 21 de febrer del 2015)

Evidentment s’ha acabat la crisi, però jo he perdut el comte dels anys que els professors tenim el sou congelat (set o vuit). Tampoc hem recuperat la paga extraordinària de Nadal que ens van fotre (i que ens la van prometre que ens la tornarien). Fa tres anys que tenim tres hores més de classe setmanals i una ratio d’alumnes per aula molt més elevada (una mitjana de cinc) amb un grau d’emigrants estrangers molt superior. Al meu institut som divuit professors menys que fa cinc anys, i tenim el mateix nombre d’alumnes. Amb les expectatives de futur que tenen els joves d’avui, la motivació per l’estudi va minvant notòriament.

Com que això passa a la majoria dels instituts públics, es pot constatar objectivament una regressió de la qualitat de l’ensenyament públic que considero alarmant. La salut dels ensenyants està clarament cada cop més tocada. Se’ns exigeix estar permanentment al dia, però les retallades en els pressupostos de formació del professorat són espectaculars.

El menyspreu per l’ensenyament públic és marca de la casa del govern actual, però va paral·lelament al seu amor per la llibertat, vull dir la llibertat per a que les famílies amb possibles puguin optar per la concertada o la privada; a més a més, per a la pleballa ja n’hi ha prou amb una pública una mica deteriorada, però ara compensada amb una dignificació de la Religió.

L’any que ve començarà a aplicar-se la LOMCE, i res del que he dit anteriorment canviarà (a millor). I com tot és susceptible d’empitjorar, cal gaudir del moment (“carpe diem”) ja que les assignatures com la Plàstica i la Tecnologia seran considerades com a l´Edat Mitjana: “arts servils” (de serfs o esclaus), però també la Música (la meva), que a l’època medieval era “art lliberal” i formava part del Quadrivium, serà degradada i assimilada també a les “servils” (com els comediants i titellaires). Hem d’estar, doncs, d’enhorabona, ja que ara som privilegiats: tenim un treball fix. I no siguem malastrucs (ni populistes), perquè com diuen els informatius de TVE, l’any vinent “las cosas” aniran molt millor, i “los españoles” ja notaran el creixement econòmic i social.

Antoni Bengochea