Escena Humana… Còctel Ana María Moix

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 7 de febrer del 2012)

L’espectacle teatral de petit format concebut per Gemma Julià a partir de l’obra de l’Ana Maria Moix és per damunt de tot, una peça que destaca pel bon gust de la tria acurada del seus continguts i de la projecció que d’ells, es transmet al públic.

Un apunt important, aquest, quan tractant-se d’una obra com la de l’autora en qüestió, que consolidada en poesia, narrativa, contes i assaig, se’n vol aconseguir una dinàmica teatral… ja que, de cap manera, és una tasca qualsevol.

Al Còctel Ana María Moix, les quatre actrius que donen vida a paraules i imatges en escena, l’omplen de ritme, de força, de rebel·lia i d’humor. Molt d’humor. Elegant, punyent, rosegador, el de l’Ana María. Aquesta ironia de l’autora, en caracteritzar-la en vida entre els seus col·legues i amics de lletres, de pensament, de compromís i de cultura, ha estat molt encertadament, també, el fil conductor damunt el qual aquest espectacle literari s’ha composat. A partir del tast -amb l’ànim d’obrir-nos la gana de l’obra de l’autora- que dels fragments, les petites accions interpretatives, els canvis plens de teatralitat de les diferents èpoques vitals de la figura que l’ha inspirat, el recull de moments històrics, alguns de molt recents, molt contemporanis, d’altres, tot i més distanciats en el temps físic, molt vívids encara pel públic al que va dirigit, a nosaltres, els seus coetanis, en ser-ne directes deutors del seu llegat, l’espectacle se’ns lliure àgil i atractiu. Per a què en gaudim. Un procés que des del seu origen purament literari ens acaba oferint la interacció, fent-nos còmplices, de l’autora, i de la creativitat de les components d’aquest treball escènic.

Al si de l’Instanteatre que ha pres en aquest certamen a l’Ana María Moix com la seva figura inspiradora dins el marc de la XV Mostra de Creadores Escèniques Novembre Vaca 2014, i una volta estrenat a La Vilella Teatre del Poble Sec de Barcelona, espai interessat en projectar i promoure -amb èxit fins a la data- propostes no convencionals i de Creació en Col·lectivitat, el Còctel Ana María Moix està preparant-se per a perllongar la seva vida en gira. L’experiència en referma el seu format i alhora se’n serveix, ja que l’equip artístic que l’ha format emfatitzarà encara més els trets que l’han distingit. Carla Caríssimi, Isabel Díaz, Teresa Méndez i Mercè Pau de la mà de Gemma Julià seguiran fent créixer el seu treball avalades per l’interès que la seva proposta ha desvetllat.

Al moment just de rememorar un any després de la seva mort la guardonada intel·lectual i complerta literata que va ser Ana María Moix, nascuda a Barcelona i descendent de Nonasp a la bella Comarca del Matarranya, dona d’acció, que en vida gaudí d’escassa visibilitat popular, com sol passar al nostre país quan es tracta de personalitats, que, més consagrades a la seva tasca, no s’ocupen de la tant aparentment imprescindible feina de promocionar-se que exigeix aquesta actual, tan nostra, tan contradictòria, escena humana.

 Marta Momblant

Els socialcristians alemanys contra el català

(Publicat el dissabte 14 de febrer del 2015)

Avui, 8 de desembre del 2014, m’assabento per Arredol, diari de lectura molt recomanable, que la Plataforma per la Llengua convoca un premi per al mes gran enemic d’aquest patrimoni tan íntimament aragonès que és la llengua catalana, pròpia i històrica de l’Aragó segons les nostres lleis prelapaistes. Tothom hi pot donar el seu vot escrivint a la web estimoelcatala.cat fins al 7 de gener vinent. Entre els candidats figura en primer lloc, amb tots els honors, la nostra presidenta Luisa Fernanda Rudi, i la segueixen, estalonant-la, els Wert, Bauzá, Fabra, Rajoy, Hollande, … . La darrera paraula, evidentment, la tenim nosaltres votants. I justament avui, quan semblava que la llista de candidats quedava tancada, els n’ha sortit un nou contricant amb totes les de guanyar. Es tracta del partit de la Unió Socialcristiana, Christlich Soziale Union (CSU) en alemany, partit germà del de Na Merkel amb el qual governa, juntament amb el PSOE alemany. La CSU acaba de publicar els punts que es tractaran dissabte al Congrés del partit a Nuremberg. I entre aquests n’hi ha un on declaren que s’ha d’instar —eufemisme per no dir “obligar” — a parlar alemany, tant en públic com en família, a tothom que tinga antecedents migracionals, (Migrationshintergründe) en alemany, i que vulga viure permanentment a Alemanya. Clar i alemany: que ja no podré enraonar en català amb els meus fills i amb la néta gran, ni amb els molts companys catalanòfons d’Alemanya com fins ara he fet. La CSU mereix que se la qualifique de la més gran enemiga del català d’enguany, perquè fins i tot la nostra presidenta, que mira si en fa de grosses contra nosaltres els aragonesos catalanòfons, no ens prohibeix d’enraonar català ni a casa ni en públic, mentre en diguem lapao i el parlem amb l’ortografia local, això sí. Quan al febrer es publicarà aquest cresol el lector ja sabrà qui haurà guanyat. Tot i que em sap greu que la nostra presidenta no guanye el premi de més gran enemiga del català, entendré que els votants no puguem evitar d’atorgar-lo a la Unió Socialcristiana.

 Artur Quintana