La literatura “aragonesa” al calendari d’Ibercaja

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 24 de gener del 2012)

Ibercaja, principal caixa aragonesa, s’introduís cada any amb lo seu calendari a les nostres cases, amb exemples ben dissenyats, cada volta més dosificats entre els clients.

Les primeres pàgines del calendari de 2015 fan honor als seus orígens com a Caja de Ahorros de Zaragoza, Aragón, Rioja y Guadalajara. Foto de giner, “Lizara. Aragüés del Puerto (Huesca)”: una majestuosa casa de pedra de dos plantes amb tellat de pissarra, destaca sobre la falda nevada d’una muntanya pirinenca. Foto de febrer, “Matarraña, La Fresneda (Teruel)”, les parets de l’impressionant castell abandonat al cim d’unes roques, al final d’un camí voltat de xiprers i, més tossals poblats de pins al fons.

Les següents demostren la seua projecció ibèrica amb una galeria d’imatges més gran: la Vall del Jerte extremenya, lo Parc Nacional d’Aigüestortes a Lleida, lo Parc Natural del Barranc del Río Dulce de Guadalajara, la Plaza Alta de Badajoz, Altea a la Comunitat Valenciana, Merindades de Burgos, Aranjuez —la Font d’Apol·lo del Palau Reial—, Ezcaray a La Rioja, l’embassament de la Cuerda del Pozo a Sòria i la Serra de Cazorla a Jaén. Les imatges van acompanyades de paraules escrites sobre eixos paisatges concrets: Espronceda, Gaudí, León Felipe, Unamuno, Azorín, Gerardo Diego i Machado entre els més coneguts.

Los dos textos “aragonesos” s’allunyen dels referents que glossen, i això sorprèn: “Los hombres se hacen. Las montañas ya están hechas”, es la reflexió de Miguel Delibes adjuntada a Lizara; “Cada paisaje se compone de una multitud de elementos esenciales, sin contar con los detalles más insignificantes […]”, de Juan Ramón Jiménez, acompanya la Freixneda. Criteri diferent, estes belles paraules són reflexions generals d’autors que mai no van cantar eixos paisatges. Segurament los assessors literaris del calendari coneixien ben poc los autors de la nostra terra: una Nieus Luzía Dueso, que va escriure en aragonès sobre la seua vall de Chistau pirinenca, o el gran Desideri Lombarte matarranyenc, que volia “mirar la terra roja i la verdor/ dels cingles i barrancs del meu racó/ volant com l’esparver”.

 A on vas, Aragó, que ni els teus estimes?

 María Dolores Gimeno