La flama de l’esperança

(Publicat a La Comarca el 9 de gener del 2015)

Porto anys i panys exposant la meua preocupació per la ràpida degradació de l’onomàstica. Una degradació que en molts casos comporte la desaparició dels noms. Les causes més destacades són la dixadesa —quan no perillosa ignorància, volguda o no— dels poders públics, i també l’apatia i/o la desídia dels propis parlants.

En esta matèria és paradigmàtic l’hidrònim “lo riu Escorça” (afluent del Tastavins que naix a Torremiró), un nom preciós a punt de desaparèixer engolit per la denominació-pedaç “lo riu de Mont-roig”. Ara bé, tot i eixa visió pessimista, és també cert que en este camp lo destí em proporcione, de tant en tant, alguna sorpresa. Com és el cas de les tres, ben grates, que exposo a continuació.

La primera: estos anys raders s’observe una certa evolució en positiu de la consciència lingüística dels pares, que ha comportat, pel que fa a l’elecció dels noms de pila, un retorn a les tradicions. Sense anar més lluny a Mont-roig s’han posat noms com Joan, Judit, Andreu, Manel…

La segona: si consultem el Nomenclátor Geográfico de Aragón, dintre del general desori, habitual també en la toponímia cadastral, comprovarem que, en alguns casos (Pena-roja, Mont-roig…), l’ortografia d’una part destacada dels noms hi figure normalitzada. Això es deu, en bona mida, a la bibliografia d’eixos pobles, publicada els últims anys, que arreplegue topònims que hi han segut incorporats tal qual.

I la tercera: fa poc l’Ajuntament de Mont-roig ha retolat diversos vials i llocs emblemàtics del casc urbà que compten amb denominacions populars genuïnes. Es tracte de les Ventes, lo carrer de les Costes, los planets del Forn i de Galí, i els carrerons de la Palanquina, de les Monges i de l’Hostal Vell. Una bona iniciativa tendent a salvaguardar eixos noms, alguns dels quals corrien perill de perdre’s.

Se’m dirà que amb estos pocs elements no és qüestió de posâ’s a tirar coets. I és cert. Però també ho és que detalls com los exposats ajuden en gran manera a mantindre viva la flama de l’esperança. I això per a mi té un gran valor.

J. A. Carrégalo Sancho