Lo riu i la vida

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 20 de desembre del 2014)

L’aigua és vida i més a la nostra terra, aspra, seca, dura. Les viles i les gents s’han assentat des de sempre a la vora del riu, vivint dels fruits dels camps regats millor que del secà. Los romans van fer ponts, que encara duren; los musulmans van construir tota una xarxa de sèquies i assuts, que també; i algun rei il·lustrat com Carles III ho va incrementar. En temps més contemporanis, seguint polítiques agràries de prevenció, herència del ruralisme i regeneracionisme de principis del segle XX, van arribar pantans com lo del riu de Pena, de 1930, que embassa aigua a la conca del Matarranya entre Beseit i Vall-de-roures. Més canalitzacions i basses artificials han aparegut com a conseqüència dels recents Plans Hidrogràfics per tal d’aprofitar los excedents en temps de crescudes –los únics— en temps d’una agricultura intensiva que demana molta aigua en competència amb la de boca, sense por de restriccions estivals.

La nostra gent passa la vida mirant al cel a vere si plou. Un cel enorme, protector, sobre la terra ampla, amb bromes blanques, decoracions que volen ràpides sense dixar res, i ple d’estrelles. Vida i mort: les renyines sobre la possessió de l’aigua han feit acabar amistats entre veïns de tros, que reguen a tandes, o han suscitat rivalitats entre viles, que demanen lo que es de tots però més meu que teu. Qui està a dalt té rega, perquè arriba abans.

Fa uns quants dies, a finals de novembre, va ploure uns quants dies seguits sense parar. Excepcional i abundant, la pluja va ficar contents a tots. Va ploure molt i, sobretot a la part alta del Matarranya, fonts i afluents: riu Pena, l’Ulldemó, lo Figuerals, lo Tastavins, l’Algars… tots corrent al riu principal, que va baixar d’ample a ample, preciós, com un Ebre efímer, un cabal poderós voltant penes, ressuscitant tolls, llimpiant gleres, passant per totes les arques dels ponts… Pel telèfon mòbil, al Facebook, als blocs, a la tele, la imatge del riu va ser protagonista feliç per tornar a poc a poc a la seua escanyolida realitat.

 María Dolores Gimeno

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s