D’Alcanyís a Oradour

(Publicat a La Comarca el 19 de desembre del 2015)

Enguany s’ha celebrat amb tota la pompa el 70 aniversari del desembarcament de Normandia, una fita decisiva per al final de la II Guerra Mundial.

També es commemoren, encara que sense tantes alifares, 70 anys d’una de les pitjors carnisseries de les tropes nazis a l’Europa occidental, la matança de tots els habitants -grans i menuts, hòmens i dones- del poblet francès d’Oradour-sur-Glane, ocorreguda pels mateixos dies del desembarcament aliat.

Els hòmens d’Oradour van estar assassinats a tirs per una unitat de les SS mentre les dones i els xiquets van morir abrasats a l’església, on van quedar tancats i que va estar incendiada pels botxins. La commemoració de la matança d’Oradour toca molt de prop al Baix Aragó perquè, entre les 640 víctimes, figuren varies famílies d’Alcanyís, així com d’altres llocs d’Aragó, com Mora de Rubielos o Saragossa. Entre els assassinats, l’historiador anarquista Eduardo Pons Prades cita al llibre ‘Republicanos españoles en la II Guerra Mundial’ els casos dels matrimonis formats per Joaquín Egea i Teresa Telles i per Paco Gil i Soledad Egea, tots d’Alcanyís. Ells i altres vint republicans espanyols van fugir de la repressió franquista per a morir de la forma més terrible i despietada a mans dels patrocinadors de Franco.

Lluís Rajadell