Consulta (legal) a tot l’Estat

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 15 de novembre de 2014)

Vai seguint les notícies de la política i les seues misèries amb escepticisme i alhora amb la voluntat autoimposada de no inhibir-me d’allò que passa al meu entorn. No m’agrada tampoc posar-ho per escrit. Voto quan toca, després d’haver-me llegit lo que diuen los programes dels partits i de valorar com s’han portat. Formo part d’aquella pinça variable que anima sondejos i estadístiques. Visc a Catalunya però el meu DNI encara té la meua adreça aragonesa primera; vai mantindre una resistència a canviar de padró no per qüestió d’identitat —un altre dels meus escepticismes— sinó pel sentiment de traïció a la vila, cada dia més despoblada, fins que la Seguritat Social autonòmica me va obligar a fer-ho. Així vai poder votar a la recent “consulta” (il·legal, al·legal?) que preguntava sobre el model d’Estat de Catalunya. No el 9-N sinó dos dies més tard, a la Delegació del Govern de la Generalitat, després de certes reticències i d’observar com se movien les fitxes a l’altre costat del taulell, amb gran falta d’imaginació i excés de cacera judicial, i motivada per algunes declaracions polítiques bastant superbes.

Un terç aproximat de votants del cens possible no és per tirar coets, però tampoc se poden ignorar. Si el president del Govern d’Espanya tinguere coherència amb les seues afirmacions, amb la mà sobre la “intocable” Constitució, ara mateix convocaria una consulta a tota Espanya per decidir lo que els catalans estan debatent des de la retallada de l’Estatut d’autonomia de 2006. Però l’argument constitucional de convocar a tots los espanyols no passarà de ser un brindis al sol. Falta valor! M’agradaria contemplar les cares de sorpresa si Mariano Rajoy mos sorprenguere en la convocatòria: los uns descol·locats, temorosos del resultat (vinculant); enfadats los altres, que sobre trencaments no es vota… Sobretot, seria impagable la campanya electoral per tot l’Estat, fent declaracions d’amor als catalans, que els donaran lo que vullguen, o, al contrari, que màrxon per ingrats i diferents —més ingrats i diferents que els bascos!—. Algú s’anima a predir lo resultat?

María Dolores Gimeno

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s