Escena Humana… en Estripar la terra

(Publicat al Diario de Teruel el 16 d’agost del 2014)

Josep Maria Miró ha volgut titular aquesta darrera peça seva emprant la parla d’alguns entorns rurals de casa nostra en remoure el sòl a poca profunditat com a part del procés de conreu. La terra, doncs, a vista d’ocell pren l’efecte d’haver estat estripada, esquerdada… Metàfora ben bonica, per feréstega, en tant a paisatge, i ben poètica, per punyent, en projectar-la damunt l’ànima de les persones sota efecte de pressió -i angoixa ininterrompuda- per raons que ultrapassen el propi control.

Aquest és el cas dels tres protagonistes de l’obra que en un perfectament ben temperat ritme dialogat i en latent clau de realisme escènic, ens van oferir a La Seca-Espai Brossa de Barcelona el juny i juliol passat; d’entre ells, dos dels actors interpreten una parella d’amics que havent crescut plegats arriben a poder guanyar-se la vida a la Casa de Cultura del seu poble esdevenint així companys de treball, gaudint durant els temps de bonança econòmica d’un bon usdefruit de la seva complicitat… fins que arriben les vaques magres, i amb ella la desconfiança i la desídia apoderant-se de totes les relacions. El tercer interventor a escena, és un element aïllat que posarà a prova tant els fonaments afeblits per la crisi econòmica de la primera relació com l’estructura d’una societat que basada en les aparences menysprea tot allò que deixa de ser-nos útil un cop n’hem extorsionat el bo i millor.

Josep Maria Miró, responsable també de la direcció del seu text, segueix llaurant-se la pròpia terra escènica amb tot de temàtiques de la més rabiosa actualitat, que el mouen a expressar-se a partir de la quotidianitat més destacada, aconseguint fer-se proper, per recognoscible, als espectadors cada cop més nombrosos que el segueixen.

I és atesa la importància del procés de dissecció pel que ha de passar tot treball basat en comunicar amb el públic la vigència dels conflictes, que la jove companyia La Padrina, integrada per Ricard Farré, David Marcé i Arnau Puig, tots ells intèrprets de la peça que ocupa aquesta Escena Humana, en residència a La Seca-Espai Brossa en qualitat de Fàbrica de Creació, ha materialitzat així un dels principals objectius d’aquesta emblemàtica Antiga Casa de la Moneda, seu ara a la ciutat d’un tou a partir del qual poder fer saltar, acuradament formats, experimentats i consolidats, treballs d’interpretació, de direcció d’actors i de direcció d’escena.

Marta Momblant Ribas