Escena Humana… Shakespeare on the Beat

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 12 de juliol del 2014)

“Si Shakespeare aixequés el cap… Vés a saber si no s’apuntaria a la festa i acabaria convertit en el rei dels MC.”

És així com encapçalen el programa de mà els autors de l’espectacle que es va estrenar ahir dijous 10 de juliol al si de la programació del Grec Festival de Barcelona al teatre del CCCB, en el que es fa una crida fantàstica al públic jove a no tenir mai més por dels versos de Shakespeare, perquè d’ara endavant es poden cantar, ballar i cabriolar a ritme de hip-hop.

Shakesperare on the Beat és el títol amb el que Moisès Maicas i Anna Soler Horta han adaptat l’entranyable conte etern del gran dramaturg britànic El somni d’una nit d’estiu sobreeixint escuma amb els deu components d’un repartiment que ha entramat, amb determinació i veracitat, rimes urbanes accessibles als adolescents, argots juvenils directes en provocar rialles, pilotes de basquet, micròfons des d’on proferir-se els insults de les sempre intemporals revenges, bambes brillants, texans curts, complements estrambòtics, giravoltes de Break-dance i música en potencia, d’aquella que fa moure del seient al més sedentari dels assistents…

Sota la direcció del mateix Moisès Maicas, aquesta proposta funciona per si sola en transitar damunt les vies que la genial aportació del Dj Mario Nieto (DJ Code) ha composat. Magníficament integrat en escena, talment un director d’orquestra de la contemporaneïtat, condueix ritmes i estrafà sonoritats; i més enllà encara, amb total complicitat amb el naïf conflicte escènic i el seu joc, excel·leix la sincronia amb el mim que expressa amb cos i ànima, que no li calen pas els mots, el mític personatge de Puch, Guille Vidal-Ribas, qui a més s’ha encarregat de la estimulant coreografia tot liderant a la resta de la companyia.

Des del teatre del CCCB, en proposta d’un molt ben vingut Grec Experimental vinculant-hi tot d’interessants activitats paral·leles, la posada en escena amb l’escenografia i l’attretzzo d’Òscar Merino i Anna Tantull emmarca aquesta proposta urbana efectivament i permet que el text d’Anna Soler Horta s’hi encaixi sense grinyolades, lliure, sí, però encabint-hi bé el flaire shakespearià que caracteritza la seva escena humana.

 Marta Momblant Ribas