Tornar a Pena-roja

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 28 de juny del 2014)

Pena-roja de Tastavins, a la comarca del Matarranya, és una vila singular. Emparada per grans roques a la falda de la muntanya a més de 700 m. d’altitud, les seues cases altes, les balconades de fusta, los ràfecs amples aguardant la neu, los carrers costeruts, aquells raconets plens de flors…, tota ella no dixa de sorprendre al visitant, i més si —com és lo meu cas— arriba allí des del baix Matarranya, més pla, més sec, menys monumental. Lo seu alcalde, Paco Esteve, és un home tranquil, bon coneixedor de la política municipal, i igual que els altres veïns sap acollir els forasters.

Amb menys de 500 habitants, té una activitat cultural notable. Lo seu Museu etnològic Lo Masmut fa una reconstrucció immillorable de la vida rural d’abans de la mecanització. Completant l’anterior, hi ha un Parc Aragonès de la Vivenda al Medi Rural i un centre d’interpretació del porcí, part de la tradició i una de les seues fonts econòmiques principals actualment. Té una seu de Dinópolis amb un Tastavinsaurus que hi va viure als temps prehistòrics. I hi ha diverses associacions culturals molt actives. Com a patrimoni artístic, destaquen l’església parroquial, del segle XVIII i, sobretot, la Mare de Déu de la Font, patrimoni gòtic de la Humanitat. Ho envolten tot lesimponents Roques del Masmut, amb los voltors que les sobrevolen, i els barrancs de l’Escresola o d’Enferri, entre el verd dels pins al mig dels Ports.

L’Associació Cultural del Matarranya hi ha celebrat tres de les seues trobades anuals: al 1997, al 2009, commemorant los 25 anys de la Declaració de Mequinensa, i la darrera el passat 21 de juny per celebrar los 25 anys de la mort de Desideri Lombarte i de la fundació de la mateixa Ascuma. Perquè si la vila és rica en cultura i naturalesa, ho és més en la seua gent. L’escriptor Desideri Lombarte, nascut allí al 1937, va invocar carrers i paisatges pena-rogins a la seua poesia, va imaginar els avantpassats a la seua narrativa i teatre i va estudiar llocs i formes de vida, amb intel·ligència i sensibilitat.

 María Dolores Gimeno