S´ha acabat el bròquil

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 21 de juny del 2014)

Hores després de l’abdicació del (ex) rei, abdicava també la selecció espanyola de futbol. Després de sis anys d’èxits i de indiscutible hegemonia, aquest grup de extraordinaris esportistes unflats de títols, de premis, d’honradesa i de calés, s’enfonsava amb tot l’equip. En un altre context a un país com Espanya, malaltissament futboler, no es parlaria d’altra cosa, però, avui (19 de juny) es parla, obsessivament, del nou rei. Aquesta selecció, que n’oblideu va guanyar l’eurocopa el 2008, ha estat la JOIA de la crisi, la joia del sexenni maleït, donant brillantor a un país ocre com els quadres d’en Tàpies, salvant l’honor d’un país pitjor que ocre, mediocre, ple de corrupció i fragilitat econòmica, social i territorial. Es deia que era de les poques coses que et feien sentir orgullós de ser espanyol, espanyol, espanyol… Però clar, com que ja s’ha acabat oficialment la crisi, s’ha acabat el sexenni maleït, i ja no cal que ningú ens salvi l’honor; doncs s’ha acabat la joia del sexenni: aquesta selecció del tiqui-taca que enlluernava el firmament. Adéu, nois, s’ha acabat el bròquil. I ho dic amb aquesta expressió tan catalana perquè tothom sap que aquest equip ha durat el que ha durat el gran Barça. Ara, com que el Barça ha tancat un cicle, doncs la selecció espanyola de futbol també. Perquè majoritàriament eren els jugadors del Barça els que tenien la rara habilitat de canviar de samarreta, i amb la “roja” et tornaven a fer sentir orgullós de ser espanyol, espanyol, espanyol… (quina paradoxa). Ara comprenc més que mai per què el 2010 a Itàlia em deien que el millor jugador de la “roja” era Puyol. Però Puyol s´ha retirat, i Catalunya vol ser independent, i hi ha un nou rei (Felipe cinqué d´Espanya, sexto de Castilla), i, sobretot, ja no hi ha crisi. Doncs s’ha de canviar.

Ha estat bonic mentre ha durat. Sempre ens restarà la generositat i el mestratge de Xavi i de Casillas (possiblement els millors del món el 2010) i encara ens resta la excel·lència d’Andrés Iniesta (possiblement el millor jugador —sí, jugador, no golejador— de l’actualitat), que eleva el futbol a la categoria d’art.

 Antoni Bengochea

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s