Escena Humana… Debatem, Argüim… Breguem! amb Primavera Vaca

Publicat al Diario de Teruel el dissabte 7 de juny del 2014)

L’Associació de Creadores Escèniques Projecte Vaca i la Fundació SGAE hanorganitzat durant tot aquest mes de maig i juny el V Cicle de Lectures Dramatitzades PRIMAVERA VACA 2014. La convocatòria té per objectiu promoure i donar visibilitat a la dona creadora en les arts escèniques de Catalunya. D’entrada lliure, després de cada lectura, hi ha hagut un col·loqui de les peces crivellades en certamen literari: Variacions, de Montse Butjosa Roca, The Seer de Carmen Lloret i Èlia amb Rai d’Anna Fité. També s’hi ha emmarcat el taller d’escriptura dramàtica «Dona-Mite» a càrrec de Laura Freijo.

I per a donar rellevància a l’esperit que promou tota aquesta tasca, en iniciar el cicle s’ha organitzat una taula rodona i col·loqui posant en qüestió si «Cal apostar per una autoria de gènere al segle XXI?». El debat, doncs, estava servit. Una trobada on dones implicades en el món de l’escena i la dramatúrgia i gestores i activistes culturals vam tenir l’oportunitat de debatre després d’escoltar les exponents de luxe amb què comptava la taula. I diem de luxe, no pas per a fer bombo i plateret si no pel bon encert amb el que els diferents colors del vitrall a traves dels quals van traslluir les parles calidoscòpiques, miradors vitals tan distints generacionalment com rics son els degradats que el trajecte pendular d’on érem, a on som ara, ens està projectant. En els pensaments exposats, el desplegament del ventall esdevingué natural, des de la reivindicació per seguir fent un esforç en mirar-nos els fets socials, històrics i actuals, nacionals i internacionals, jurídics i morals a través d’ulls i paraula de dóna de la filòloga i dramaturga Rosa Victòria Gras; seguint pel toc d’alerta per a què tots els passos guanyats, tota la costa pujada, d’una simple ventada no ens pugui tornar a fer recular, com en tants altres aspectes ens succeïx en els dies vigents, encertades consideracions de l’autora, directora i professora de l’Institut del Teatre Beth Escudé i Gaells; i, contrapuntat tot plegat, la serenitat amb la que davant els avantatges de la discriminació positiva s’expressà la jove autora, directora i guionista de televisió Cristina Clemente, qui no trobava la necessitat de seguir esgrimint més armes ni d’entrar més en combat, provocant eco d’acords entre les assistents al col·loqui. Altres veus es feren escoltar, talment Teresa Urroz introduint una idea de sumats, a partir de la qual, més que de gènere, potser calia començar a parlar de fet femení i fet masculí. La conducció agosarada de la periodista, directora i dramaturga Laura Freijo, provocà que s’oferís un homenatge a la història de les dramaturgues de casa nostra, així com una recuperació de les exponents teòriques que al llarg dels darrers quaranta anys al nostre país han argüit per tal d’aconseguir forjar en l’àrida terra de la dramatúrgia femenina, un solc, tot i petit, tant profund, que ningú gosarà tornar-lo a obviar. Prou com per haver permès plantejar-nos avui si cal o no cal, encara, seguir recolzant-se en la diferència de gènere a l’hora d’expressar-nos. Considerem que, només per aquesta raó, la feina feta fins a la data present ha estat, aclaparadorament, tot un èxit. I que el debat, a la nostra escena humana, ha de continuar.

Marta Momblant