De per vida

(Publicat a La Comarca el 23 de maig del 2014)

Emocionalment lo meu pas pel calassanciat d’Alella va ser molt intens. Lo primer conflicte personal se’m va plantejar quan van anunciar que mos hauríem de banyar cada dia en una gran bassa que hi havie. I és que a mi això de banyar-me no em venie mai bé.

Prompte vaig comprovar que els companys disfrutaven alegrement de la remullada. Així és que, una mica avergonyit per ser l’únic que encara no hi havia entrat, em vaig decidir a intentar-ho.

No vaig fer peu fins que vaig tindre l’aigua al coll. I una volta assegurat, amb gran precaució, vaig fer tres o quatre passetes a cada costat. Ja més confiat, em vaig aventurar a fer-ne alguna per a avant. Però de cop, sense saber com, vaig perdre peu i em vaig trobar submergit. Quan vaig tocar el terra, com que no sabia nadar, vaig voler donar grans bots per a traure el cap a fora i arreplegar bocanades d’aire fins que puguera tornar a fer peu. Però es veu que, cada volta, quan aconseguia traure’l, lo que fea no ere solament inhalar sinó també demanar auxili desesperadament. I, per tal causa, a cada bot se m’omplie la boca d’aigua i no fea més que empassar-me grans glops. Finalment, després d’un temps que em va paréixer una eternitat, i de molts estralls, quan em pensava que estava a punt de defallir, uns companys dels cursos superiors em van salvar de la desfeta.

Al cap d’uns dies, mig recuperat del surt, vaig preguntar als qui m’havien tret com ere que no ho havien fet ràpidament, quan demanava “socorro!” les primeres voltes. Però, sorprenentment van respondre que allò que a m’havie paregut una eternitat van ser realment uns pocs segons, que em van estirar de seguida i que en cap moment havia demanat auxili dient “socorro! socorro!”, sinó que el que cridava ere “mamà! mamà!”. Allò em va impactar molt. Perqué vaig comprendre que l’instint de conservació m’havie portat a demanar ajuda i protecció a la mare. Ara recapacito i penso que allò va ser l’expressió més pura del vincle que mos manté units a la mare de per vida.

J. A. Carrégalo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s