El Grec

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 17 de maig del 2014)

Realment és una exposició molt mediàtica, que ha rellançat Toledo com a objectiu turístic, però s’ha de reconèixer l’esplendor del resultat.

El material està repartit per les quatre ales del Museu (hospital) de Santa Cruz, que té planta de creu grega (molt encertat per a un pintor que era i volia ser grec). Només l’espai ja és magnífic.

Comença amb el suposat autoretrat del Metropolitan i amb les dos úniques vistes de Toledo que va pintar: la simbòlica i un punt surrealista del Museu del Greco i la transfigurada e inquietant de Nova York. Després tot un ala es dedica al Greco anterior a Toledo, a l’obra que pintà a Creta, Venècia i Roma: el període de pintor d’icones i miniatures que culmina amb el Tríptic de Mòdena; les influències de l’escola veneciana (Tintoretto) i romana (Michelangelo), amb obres tan notables com els retrats pintats a Roma, el tenebrista “bufador” de Nàpols o la Magdalena de Budapest ¡quina mirada!, o rareses com la Dama de l’ermini de Glasgow (d´autoria molt discutible). Aquesta és la part amb més obres vingudes de l’exterior.

Una magnífica col·lecció de retrats culmina amb l´Inquisidor Niño de Guevara del Met i ens mostra al Greco com el veritable precursor de Velázquez.

Les altres tres ales exposen un Greco més conegut que comença amb les obres que presentà per a ser pintor de l’Escorial. La temàtica es divideix amb quadres de devoció i retaules, amb peces tan extraordinàries com Sant Pere i Sant Pau de S. Petesburg, L’Oració a l’hort de Toledo (Ohio) o les dos brillants teles de Washinton de la toledana capella de San José (on hi ha unes tristes còpies). Al fons de cada ala es troben les obres més imponents i més expressives (i més manieristes): la Crucifixió del Prado (que es pot parangonar amb la més clàssica i apol·línia del Louvre), l’Immaculada Ovalle i l’Adoració dels pastors (Prado) que pintà per a la seva tomba i que es considera el seu testament pictòric.

I això només és un tast d’aquest geni de l’expressió artística, individualista i cosmopolita que, malgrat la Cospedal, ni era toledà ni ho va voler ser mai.

 Antoni Bengochea

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s