Joan Veny i Clar

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 10 de maig del 2014)

El dia 12 de juliol passat en Joan Veny i Clar rebia a la Universitat d’Alacant la Medalla d’Honor que atorga la Xarxa Lluís Vives, formada pels rectors de les universitats dels diferents estats dels territoris de llengua catalana -dels Països Catalans si poguéssim escriure sense eufemismes. Ha estat un reconeixement altament merescut. Nascut a Campos, a l’illa de Mallorca, el 1932, Veny s’ha dedicat de sempre a l’ensenyament i la investigació de la filologia romànica, amb especial dedicació a la catalana. Des del 2002 es catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona. El camp de recerca on ha treballat més és la geografia lingüística i la dialectologia, i en la combinació d’ambdues: els atles lingüístics. És ací on en el camp de la romanística general presideix des del 1999 el projecte de l’Atlas Linguistique Roman, i en el de la catalanística ha estat amb Lídia Pons figura cabdal de l’Atles Lingüístic del Domini Català. D’aquest magnum opus que cartografia les enquestes fetes a 190 localitats, entre les quals 20 d’aragoneses, en Veny n’ha fet personalment 69, i d’aragoneses les Paüls, Sopeira, la Pobla de Roda i Tolba. Ha arrodonit aquesta feinadassa amb una altra en solitari: el Petit Atles Lingüístic del Domini Català, amb 104 mapes comentats. I continua ara dins de l’equip “Scripta i projecció dialectal” de geografia lingüística històrica. Hi ha molt més a dir, però l’espai no dóna per gaire. Indicaré tan sols que en Veny és home just i digne i que quan cal sap denunciar la ignomínia: recordo la cara que va posar quan li vaig dir, cercant ajut, que em processaven per defensar aquest patrimoni aragonès que és la llengua catalana ací parlada, no se’n sabia avenir; i en el discurs de gràcies en rebre la medalla esmentada ha evidenciat el gran desficaci d’anomenar LAPAO la varietat catalana de la Franja; un poeta d’aquella terra, en Desideri Lombarte, ha testificat la seva permanència: “Quan no quedarà res, […] quedarà la paraula. Quedarà.”; la paraula de la Franja, viva, aromàtica, eterna, lluny d’etiquetes desvertebradores, fidel als orígens, […].

 Artur Quintana  

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s