La corrupció i el frau fiscal

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 15 de març del 2014)

Que la corrupció i el frau fiscal són dos dels grans mals d’Espanya —d’ara i de sempre—, cap persona assenyada ho pot negar. Que fan falta lleis que tractin d’impedir les pràctiques corruptes en qualsevol relació pública o privada, i si voleu, amb més fermesa en tot allò que fa referència a les institucions públiques —partits polítics, administracions i empreses públiques, per exemple— per allò de què disposen dels diners públics, també estarem d’acord. Que per lluitar contra el frau van falta mitjans personals i tècnics és d’una evidència que no precisa de cap explicació més.

Ara bé, si volem caure en el parany de que tot es pot arreglar amb les mesures que indico en el paràgraf anterior, només cal que així ho afirmem i restem tranquils. I per a més tranquil·litat encara, podem afegir que són els governants els que ho han d’arreglar, per això els elegim i els paguem. Dissortadament el problema és més profund i arrelat en el comportament secular de la nostra societat. Cal capgirar l’actitud individual i social envers la “res pública”. Cal que la moral pública esdevingui un fet en una gran part de la societat, si més no, que el sentiment de vergonya pública s’escampi transversalment.

Que em dieu de les petites o no tan petites corrupteles com: la naturalitat amb la que es demana algun benefici o consideració especial per algun familiar o amic, saltant-se el procediment establert. La costum tan estesa dels industrials o prestadors de serveis domiciliaris d’oferir factures amb IVA o sense IVA. El comentari tan generalitzat de “si els altres ho fan per què no haig de fer-ho jo”. Tots els polítics són iguals. Com els rics no paguen impostos per què els hauria de pagar jo. Què ens tranquil·litza o satisfà més, donar uns euros de caritat o pagar els mateixos euros per a fins socials amb l’impost de la renda?

Són necessàries les lleis i la vigilància del seu compliment, però per  construir una societat més estable, justa i democràtica,  els canvis de la moral i comportaments socials són tan necessaris o més. Si no esteu d’acord, titlleu-me d’ingenu.

José Miguel Gràcia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s