Genocidis

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 18 de gener del 2014)

Els genocidis, tant si comporten l’anorreament del poble objecte de genocidi i amb ell, el de la seua llengua i la cultura que conforma, com si suposen només l’anorreament de la llengua d’un poble, s’han de fer bé, que no quede ningú viu, i si això no s’assoleix, convé que no quede rastre de la llengua del poble que es vol anorrear, perquè sinó sempre hi ha el risc que torne a rebrotar. El cas més ben conegut de genocidi fracassat és el dels  hebreus, víctimes de repetits i ferotges intents de genocidi per part de gairebé tothom, i que malgrat tot continuen venturosament ben vius i han reviscolat la seua llengua, ‘morta’ des de feia milers d’anys. Els gitanos en el passat han estat sotmesos, per part de tothom, sense excepcions, a permanents intents de genocidi tan o més virulents que els que s’han exercit sobre els hebreus, i en l’actualitat aquests intents, vagament encoberts, continuen caient-los al damunt. Més aviat malament segueixen vivint. D’altres pobles encara ho han tingut pitjor. Citaré només dos casos exitosos de genocidi en  temps moderns. El Govern Britànic al segle XIX va fer desaparèixer en escassos cinquanta anys els tasmanians, sense deixar-ne quasi més rastre que el sol fet que van existir. De tasmanians no en va sobreviure cap, només algunes tasmanianes, amistançades, diguem-ne, de baleners britànics. Alguns dels descendents d’aquestes parelles s’identifiquen actualment com a tasmanians i reclamen al Govern que els indemnitze pels maltractes rebuts pels seus rerebesavis. El Govern potser els faça cas, però mai no podran tornar a ser tasmanians ni recuperar la llengua  ni la cosmovisió dels seus avantpassats, eficaçment destruïdes pels britànics. L’altre exemple és el dels guanxes de les Canàries. No van ser eliminats sistemàticament, però déu n’hi do de com el Govern de Castella els va maltractar. Tanmateix van sobreviure, si bé no pas la seua llengua i cultura, definitivament irreconstruïbles. En el present els genocides ho tenen una mica més difícil perquè gairebé totes les llengües i la cultura que conformen es troben ben documentades, i per més ‘mortes’ que siguen, sempre podrien renàixer.

Artur Quintana