Joan Cortada

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 14 de desembre del 2014)

Joan Cortada i Sala nasqué a Barcelona l’any 1805. Orfe als poc anys, el recollí el seu oncle Domènec Sala, canonge de la seu tarragonina i aquest el dugué a estudiar llatinitat i humanitats al Col·legi dels Escolapis d’Alcanyís, on estigué fins que estudià dret a la universitat de Cervera. Visqué entre nosaltres els anys més importants per a la formació de la seua personalitat. Als vint ja era llicenciat en Dret, i després d’una breu estada a Madrid, anà a Barcelona on treballà com agent fiscal de l’Audiència fins al 1840. Després es dedicà a l’ensenyament de secundària com també universitari, i paral·lelament desenvolupà una gran labor tant d’activista com novel·lista i periodista dins de la Renaixença, el moviment de renovació de la llengua catalana i la cultura que conforma, que començava. Escrigué moltes novel·les històriques, exaltant els gran fets dels catalans, en castellà com molts dels autors dels primers anys renaixencistes. En català només publicà la tradució de La fuggitiva de Tommaso Grossi. Va ser ell qui va empènyer Rubió i Ors, el primer gran autor de la Renaixença, a publicar versos en català al Diario de Barcelona i a presentar-se al famós concurs poètìc de l’Acadèmia de Bones Lletres, precedent immediat dels restaurats Jocs Florals barcelonins del 1859, dels quals Cortada fou entre els primers mantenidors. Especialment importants són els seus article publicats el 1859 al diari barceloní El Telegrafo. que després recollí en llibre Cataluña y los catalanes. Ací Cortada és el primer a mostrar que sense polititzar-se la Renaixença fracassaria. Resulta sorprenent que un personatge com en Cortada s’hagués pogut formar entre nosaltres, on de sempre han dominat actituds profundament anticatalanes, com les que ara atenyen el paroxisme amb tot aquest rebombori de la dita Llei de Llengües i el disgregament del Bisbat de Lleida. Tanmateix cal recordar que quan en Cortada estudiava a Alcanyís encara era ben viu el record de la lluita en comú amb els catalans contra els afanys napoleònics de fer arribar la frontera meridional de França fins a l’Ebre. Certament: eren uns altres temps.

Artur Quintana

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s