Intel·ligència minvant

(Publicat a La Comarca el 13 de desembre del 2013)

Tanta evolució i conquestes espectaculars de la intel·ligència humana, perquè ara mos trobem en una pèrduga, fluixera o merma de les capacitats humanes per entendre coses tant senzilles com que, quan dos persones es troben i comencen una conversa entre elles, sempre és perquè parlen la mateixa llengua. Diguent-ho d’altra manera: si dos persones que no es coneixen s’entenen parlant, lo normal serà que ni se’ls passo pel cap discutir sobre el nom d’eixe idioma, que el cervells respectius processarà a l’instant com a idèntic.

Este complex fenomen social manyo de la incapacitat per acceptar les diferències naturals dintre d’una mateixa llengua, ja l’estudien diferents especialistes de la Corona Aragonesa, entre els que destaque el sociòleg N. Sorolla. Però necessitaran temps per esbrinar tots els aspectes d’un embolic de proporcions autonòmiques, degut a què el país està farcit de pobles menuts en cases buides, és molt gran, difícil de recórrer i encara més difícil d´explicar.

I entremig les noves creences legals com la LAPAO, espargides de forma oficial a l’univers irònic de les xarxes socials, en un èxit que alguns humoristes ja voldrien; per un Govern que done ales al fanatisme xapurrianista de grups anònims que actuen d’amagatons, fent així les seues secretes actuacions: Quan la nit ho ha deixat tot a escorines surten del cau per marcar el territori (com als documental de la 2TV) i en un aparell que done voltes pinten lletrers grossos, en la confessió implícita –segons diu lo diccionari– que no saben parlar bé. 

Però aquesta volta s’han passat de la ratlla: Tant voler ser com els seus agüelos, dels agüelos, dels agüelos… que han anat a parar més enrere d’Atapuerca i l’esclavó perdut, quan encara anàvem a quatre potes per la sabana africana. I ells solets s’han delatat donant la culpa de la bogeria als xiquets del poble; cosa impossible, perquè els que marquen el territori sempre són els individus mascles adults.

Tomàs Bosque

Anuncis