El ridícul de la consellera de Cultura

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 13 de juliol del 2013)

Recentment Dolores Serrat ha fet unes declaracions a l’Heraldo. A la pregunta: Aquest curs no l’abandona la polèmica per la Llei de Llengües. Aquest cop amb abreviatures. Eren necessaris la lapao i la lapapyp?, contestava:Aquestes denominacions no existeixen. Ha estat molt desafortunat que això sortís d’Aragó perquè ha posat en ridícul les llengües i modalitats lingüístiques de la nostra terra. Entenem que el 95% dels aragonesos parla castellà, però un 5% parla diferents llengües i modalitats i cal defensar-les.” “S’ha fet una lectura malintencionada que ha provocat que no s’entengués fora d’Aragó i es ridiculitzés. I això és una falta de respecte”.

Anem per parts consellera Serrat: com que no existeix la LAPAO i la LAPAPYP a la llei, si són els acrònims  d’un reguitzell de paraules que vostès han introduït a la llei per evitar les denominacions del català i l’aragonès. D’acord amb vostè no existiria el PP, el PSOE, la CHA, la DGA, ni la UNIZAR, ni la RAE, ni la DPT, ni el pla FITER, per exemple. Si s’haguessin quedat a l’Aragó aquest “noms”, dóna a entendre vostè, que ja estaria bé, però com a sortit fora… Qui ha posat en ridícul les llengües d’Aragó han estat vostès, però qui realment ha quedat en ridícul ha estat vostè. És l’única cosa per la qual ha reaccionat, ho entenc, tot i que ja no hi ha remei, vostè —de Ripoll i catalanoparlant— carregarà per sempre amb la LAPAO i la LAPAPYP. Miri, el 100 % dels aragonesos parlen castellà i a un 5 %  d’ells els ha esborrat el nom de la seua llengua. Bé, ha volgut esborrar-se’l, però no ho aconseguirà. On és la manca de respecte? Miris a vostè mateixa i als del seu voltant i no li caldrà cercar-lo en altres parts i col·lectius. Tothom ha entès molt bé l’objectiu de la seua Llei de Llengües.

El que per a vostè, suposo, és el animus narrandi, per a mi i per a molts és més animus injuriandi, i per a molta gent de fora d’Aragó ha estat només animus jocandi. Encara hauria d’estar contenta i agraïda.

 José Miguel Gràcia