Basc i romanès

(Publicat al diario de Teruel el dissabte 22 de juny del 2013)

Llegeixo aquests dies un vell i interessant opuscle del conegut historiador basc José María Lacarra. Són unes conferències pronunciades a Donosti el 10 i 11 de gener del 1956, i publicades l’any següent a aquella mateixa ciutat amb el títol de Vasconia medieval. Historia y filología. L’autor si bé hi declara que ell no és filòleg ni bascòleg, sinó historiador, vol oferir la seua experiència de lector i editor de textos medievals per ajudar a conèixer els segles foscos de la història de la llengua basca. A manca de documentació basca medieval recomana de recercar romanalles d’aqueixa llengua en els textos en llatí, castellà, occità i fins i tot en francès produïts al País Basc, dels quals dreça una llarga llista amb moltíssims exemples. Lacarra, en aquestes conferències, sembla com si el sorprengués que el basc, malgrat ser la llengua parlada per tot un poble i que constitueix un estat —Navarra—, no s’haja escrit durant tot el període medieval. I observa que això no passa amb les llengües romàniques, les quals primer només es manifesten per algunes paraules dins dels textos llatins —com passa també amb el basc—, però ja a finals del segle XI —començaments del XII entren en l’escriptura. La llengua basca haurà d’esperar fins a principis del segle XVI, sobretot per les necessitats missionals del protestantisme, per a entrar plenament en l’escriptura. A l’altra punta d’Europa trobem un cas paregut: el de la llengua romanesa. El basc és una llengua aïllada dins d’un mar romànic, i la intercomprensió basc-romànic és impossible. El romanès, per més que sigui una llengua romànica, es troba també aïllat enmig de llengües —eslau i magiar— sense cap possibilitat d’intercomprensió. La llengua de l’església, l’administració i l’alta cultura no és el llatí-romànic del País Basc, sinó l’eslau. I el romanès no s’escriurà durant tota l’Edat Mitjana, llevat d’algun cas comptat a finals del segle XV. L’entrada del romanès en l’escriptura vindrà al segle XVI, com en el cas basc, de la mà de les necessitats missionals del protestantisme. Casos semblants es troben també en altres països de l’Europa de l’Est.

Artur Quintana