De llengües, identitats i acrònims

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 25 de maig del 2013)

—La llengua comporta un aspecte identitari molt fort— ens insistia el Justícia d’Aragó. Podem acceptar la denominació Aragonès, però no Català. Suposaria acceptar la catalanitat d’un territori nostre. Això, mai.

Aquest és l’argument més ferm per eliminar el Català de l’orbita lingüística aragonesa. No es pot de cap manera cedir territoris a una Catalunya separatista, enemiga ancestral de la identitat aragonesa. Perquè és clar que el Castellà no té cap connotació identitària. És la llengua amplament utilitzada —i que, a més a més, identifica la unitat territorial aragonesa. Com el seu nom indica, no hi ha res més aragonès que el Castellà, que conforma un imperi que, des de Saragossa, irradia per tota la resta d’Espanya, gran part de l’Amèrica Llatina i amb un bon nombre de parlants als Estats Units. Aquesta és la realitat actual i la que té importància. Que la llengua castellana sigui forànea a l’origen, o que comencés a desenvolupar-se a les nostres terres al segle XV —al menys 250 anys després de la presència de la catalana i aragonesa, a la que poc a poc a anat suplantant— no té cap importància: son coses d’un passat molt remot, coses d’abans.

Els noms de les llengües no s’ha d’imposar (com volen fer els filòlegs), cadascú pot posar-li els noms que vulgui, sempre que siguin noms de llengües aragoneses. Res s’ha de prohibir (bé, es pot fer una excepció amb la paraula català, pel perill que comporta). Així, doncs, tot el que es parla a l’Aragó és llengua aragonesa: hi tenim una Llengua Aragonesa pròpia de l’Àrea Oriental (LAPAO), una altra pròpia de l´Àrea Pirenaica i Prepirenàica (LAPAPYP), i un altra que es situa més enllà del bé i del mal i que és pròpia de totes les àrees, és a dir, pròpia de la Unitat Territorial Aragonesa (LAPUTA). Com veieu l’acrònim coincideix amb un territori dels “Viatges de Gulliver” que, per la seva cacofonia,  donà molt que parlar en la seva època. Cap problema, també lapao coincideix amb una llengua minoritària xinesa. El que importa és la llibertat, la tolerància i, sobre tot, sobre tot, actuar amb molt, molt d’aragonesisme.

Antoni  Bengochea

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s